Brexit. Confusió entre l’objectiu i el mitjà.

Fa pocs dies hem vist com un fet que semblava que no passaria mai, s’acaba de produir: un Estat vol abandonar el “somni europeu” voluntàriament. Més que un Estat, més que el poder estatal, la seva ciutadania.

Després de la intensa campanya, tant des de Londres com des de Brussel.les, a favor  REMAIN, s’ha constatat que LEAVE ha guanyat, per un percentatge estret, però per un nombre de vots significatiu.

Què passa ara? Com es gestiona la situació? Aquesta opció LEAVE, estava prevista? Com és que els 4 grans líders britànics han dimitit?

L’exalcalde de Londres fa una espantada, deixant tirats als seus electors, després d’haver-se posicionat per marxar, l’extrema dreta ja ha aconseguit la seva fita…i també marxa…i els perdedors, han quedat desacreditats. En resum…per un motiu o altre tots han plegat.

El que és curiós és que el mitjà per tal que els britànics puguessin viure millor, la sortida de la UE, ha acabat sent un objectiu en si mateix, fet que genera un desconcert absolut respecte al futur immediat. La gran pregunta és “Que fem després de sortir?” I una no menys important…”Com sortim? En quines condicions?”

En l’aposta de futur, tant del si com del no, hi ha alguna planificació ? Alguna fita d’objectius a assolir? Realment les classes dirigents han demostrat que ni els que volien quedar-se a la Unió Europea ni els que en volien sortir, més enllà del referèndum tenen/tenien cap estratègia per a dur a terme tant si guanyaven com si perdien. Si guanyava REMAIN, tot igual, sense autocritica de la situació, si guanyava LEAVE, cap dels dos sectors sap què fer…més enllà de quedar-se sense referents, sense líders.

La reflexió de l’estratègia i els lideratges està en articles anteriors…la importància del lider i de l’estratègia. Aixi mateix, una tasca no gens fàcil massa sovint, com s’ha constatat, és el no confondre els objectius amb els mitjans per assolir-los.

Seguirem com evoluciona la política europea d’aprop, i la britànica, per constatar que amb una bona planificació haurien evitat la caiguda dels mercats, dubtes en la societat, espantades dels líders, el trontoll europeu, i en definitiva haurien assolit, sense complexos, il.lusionar-se amb un resultat que és una oportunitat però que a dia d’avui els i ens genera moltes incògnites per tal i com ho han gestionat internament.

 

 

 

Related Posts

Brexit, política i classe mitjana

  Sobta veure la intensitat amb què el Brexit es va viure a Europa, especialment en mitjans de comunicació, i com ho ha viscut la gent a Londres. Poca repercussió percebuda apart de la manifestació, per cert ben diferent era la imatge de la tv i la premsa de la imatge sobre el terreny…la primera […]

Read More

La direcció de l’estratègia.

Estratègia és un terme cada cop més present en la gestió pública i en la gestió privada. Planificar, analitzar, definir, coordinar…han esdevingut termes cada cops més emprats en l’entorn de la gestió de projectes i en el desenvolupament de les línies mestres de les institucions, de les empreses i dels territoris. Definir una estratègia que […]

Read More

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Al dia!