Brexit, política i classe mitjana

 

Sobta veure la intensitat amb què el Brexit es va viure a Europa, especialment en mitjans de comunicació, i com ho ha viscut la gent a Londres. Poca repercussió percebuda apart de la manifestació, per cert ben diferent era la imatge de la tv i la premsa de la imatge sobre el terreny…la primera espectacular, la segona bastant normaleta, comentaris només quan entraves al tema, però sense massa interès.

Els britànics ja es senten diferents dins de la pròpia Europa, i això volen preservar (moneda, conducció per l’esquerra, mesures i pesos, etc), com passa en moltes societats.

He tingut oportunitat de parlar amb votants del LEAVE, i entre diversos arguments, en sortia remarcat un que queda lluny del pensament complex inicial per a interpretar el resultat del referendum. Val a dir que són 7 persones que no es coneixen ente elles, 4 nascudes a Londres i 3 nascudes a altres països però que fa més  de 10 anys que hi viuen i tenen assumida l’especificitat anglesa/britànica.

Realment esperava que majoritàriament aquests 7 votants declarats del LEAVE, gent de classe mitjana, treballadora, amb i sense família, argumentessin aspectes com els valors nacionals, economia, cultura, proamericanisme, immigració, i fins i tot estava esperant que volguessin marxar de la decadent Europa per tal de no veure arrossegat el seu país.

La lectura de votants 4 en primera opció i un altre en segona consideració, o sigui, la decisió de 5 dels 7 votants, tenia un argument de fons irrefutable.Segons aquestes persones, els “political” del Govern i els “banking” defensaven el REMAIN, formar part de la UE, i si aquests tenen aquesta postura, la concepció és que és dolent per la classe mitjana.

Realment reflexiu que la classe mitjana tingui en entredit l’opinió dels governants i els banquers assumint que la seva aposta és negativa per la societat, sense ni tan sols valorar el fons del referèndum.

Estem en una societat simplista, de resposta immediata i de desconfiança creixent no només en el sector bancari. Cal una reflexió a fons, de què ha de ser i que espera la societat, la majoria de la societat i la classe mitjana, dels dirigents públics, molt més enllà de populismes i xarxes socials, és una corrent de fons al cor del sistema polític i institucional que no pot trigar en donar respostes i solucions. El control econòmic dels lobbies als governs està generant un mal i una desafecció de resultats imprevisibles, a menys que es redreci la situació, i això si que ha de ser una política d’Estat.

Related Posts

Brexit. Confusió entre l’objectiu i el mitjà.

Fa pocs dies hem vist com un fet que semblava que no passaria mai, s’acaba de produir: un Estat vol abandonar el “somni europeu” voluntàriament. Més que un Estat, més que el poder estatal, la seva ciutadania. Després de la intensa campanya, tant des de Londres com des de Brussel.les, a favor  REMAIN, s’ha constatat […]

Read More

La direcció de l’estratègia.

Estratègia és un terme cada cop més present en la gestió pública i en la gestió privada. Planificar, analitzar, definir, coordinar…han esdevingut termes cada cops més emprats en l’entorn de la gestió de projectes i en el desenvolupament de les línies mestres de les institucions, de les empreses i dels territoris. Definir una estratègia que […]

Read More

1 Comment

  • Josep on 20/09/2016

    L’estrategia es essencial en tots els processos. Molt bona iniciativa i molt bon article.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Al dia!