Mitjans de comunicació: credibilitat?

Fa uns dies, en un debat sobre ‘Per què no ens creiem els mitjans de comunicació?’ estàvem en ple debat sobre els mitjans i la certesa de les informacions que publiquen. Per sort, estem en un país de pluralitat d’informació, tot i que les diferents tendències tenen visibilitat  en les línies editorials dels mitjans de comunicació.

Lògic és pensar que les informacions que apareixen als diaris digitals estan fonamentades. Aquest és un dels grans avantatges de la tecnologia, l’abaratiment de costos peer arribar al lector i en definitiva de la pròpia globalització.

Malauradament la realitat no és així. Hi ha un nombre de mitjans de comunicació petits i no tan petits, especialment digitals, que tenen problemes en contrast de la informació. Problemes derivats de la credibilitat de les informacions que publiquen, del no contrast de les dades o la gens menyspreable aparició del periodisme interessat i tendenciós al servei d’una ideologia o d’unes persones.

Realment és trist veure com en un moment de globalització, en què ràpidament podem obtenir notícies d’arreu del món, hi ha mitjans i grups de mitjans online, que fan un flac favor al periodisme i posen en entredit la feina dels bons professionals.

La gestió d’una línia editorial comporta també l’exhaustitut del treball de comprovar informacions i dades, com a justificació del treball rigorós. I a la vegada un fet més greu, i que cada cop veiem més, la tergiversació i difamació d’informacions en favor d’un servei. Sovint aquest fet va relacionat amb alguns periodistes que es presenten com a independents, com a premsa independent, darrera de grups i fundacions que no tenen res d’independent i que per poc que gratis trobaràs d’on obté finançament.

Grans cadenes de televisió espanyoles, venen informacions en exclusiva, però darrera d’aquestes notícies n’hi ha més, que són les que acaben enganyen als lectors, que són objecte de mentides interessades i informacions incorrectes. Precisament és important tenir present que la professió del periodista és molt noble i ha de respectar uns principis, i no tothom pot ser periodista, per més que tingui un títol universitari.

Precisament el problema dels mitjans és que tenen periodistes de dubtosa reputació i tendenciosos, del que anomenem “vendre’s per un plat de llenties”. Sota el terme de periodisme independent sovint s’amaguen vergonyes de periodistes ideologitzats per una nòmina, si per bé no es pot generalitzar, com és obvi, i el que més els interessa és vendre una informació setmanal i fer una xerrada per arribar a final de mes. El periodisme és molt més que això, és un dels factors que fa evolucionar el món a partir de publicar experiències, oportunitats, idees, frustracions, genialitats, etc. però el servilisme, habitual en alguns mitjans de comunicació en paper, s’ha intensificat en els mitjans online. Al quiosc hi ha diaris que pel seu valor ideològic o sectari són de difícil credibilitat, però els mitjans online han experimentat un creixement espectacular però la seva reputació no ha estat lineal. El nombre de mitjans ha crescut, però malauradament no ha anat acompanyat de qualitat periodística, ni d’estil, ni d’ortografia, ni de continguts. Realment la facilitat de rebre informació al moment és una avantatge, però aquesta es relativitza al veure el contingut d’informacions que coneixes i veus com es tergiversen interessadament. Precisament la defensa de la cultura periodística que alguns “periodistes independents” demanen, és de tot menys “cultura” i “periodística”.

Els lectors hem de ser crítics i exigents amb els mitjans de comunicació i les informacions, més enllà de la morbositat o de que les informacions ens agradin més o menys. Hem de poder tenir fiabilitat en les informacions, perquè una cosa són els blogs d’opinió i una altra els mitjans de comunicació, que han de ser veraços i he de tenir la seguretat que el que s’informa s’adiu a la realitat, i apart dels mitjans, hem de difondre els periodistes que volgudament informen erròniament i difamen idees i persones per interès propi o del qui els “posa el plat de llenties”.

Related Posts

Moments sense paraules…i sense por!

Moments sense paraules n’hi ha molts a la vida, alguns terribles i altres bonics, i fins i tot excepcionals. Des d’ahir a la tarda, des del primer whatsapp que vaig rebre, tot just a l’ascensor sortint de treballar, aprop de Les Rambles, no ho podia creure. Podia ser un ‘fake’ de mal gust, però l’enllaç […]

Read More

Turisme SI Turisme No

El turisme ens està fent posicionar a la ciutadania a favor o en contra, i està començant a ser el centre de molts debats. Més enllà del bus turístic assaltat a Les Corts, el debat és més de fons, més sobre la massificació de la ciutat. És fàcil ser detractor del turisme quan surts al […]

Read More

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Al dia!