Moments sense paraules…i sense por!

Moments sense paraules n’hi ha molts a la vida, alguns terribles i altres bonics, i fins i tot excepcionals.

Des d’ahir a la tarda, des del primer whatsapp que vaig rebre, tot just a l’ascensor sortint de treballar, aprop de Les Rambles, no ho podia creure. Podia ser un ‘fake’ de mal gust, però l’enllaç del 3/24 el feia malauradament molt real. Des d’aleshores he tingut molts moments sense paraules, moments de tristesa i emotivitat, moments de ràbia i indignació, moments de desconcert i també, fins i tot moments d’odi.

Quan mires la televisió i et quedes glaçat, envait de tristesa, i vas rebent inputs de la barbàrie…no hi ha paraules.

Quan reps whatsapps de diferents grups i es ‘colen’ desafortunades imatges de l’atemptat, que fa dubtar de certa condició humana…no hi ha paraules.

Quan veus tuits i comentaris catalanofòbics…mediocritat humana…no hi ha paraules.

Quan comencen a sortir informacions de Cambrils…ho trobes encara més increïble…no hi ha paraules.

Quan veus la portada del Periódico…sensacionalista…i sents gran repulsa per cert periodisme…no hi ha paraules.

Quan t’assabentes de l’origen dels primers morts…i veus que hauria pogut ser qualsevol persona que hagi passejat per les Rambles…no hi ha paraules.

Quan un dels primers identificats és un nen de 3 anys…envaeix una sensació de tristesa absoluta…no hi ha paraules.

Quan puges per Portal de l’Àngel cap a expressar el respecte a les víctimes i la repulsa al terrorisme… i veus que Massimo Dutty, El Corte Inglés, Zara, Foot Locker, Disney, Mango…van abaixant les persianes mentre puja la riuada de gent…envaeix una barreja d’emoció i tristesa…i no hi ha paraules.

Quan es fa el silenci a les 12 a plaça Catalunya, quan hi ha aplaudiments, quan es crida “no tinc por”…emoció, tristesa però també futur…no hi ha paraules.

Quan vas veient que els mossos actuen en majúscules…orgull…incredulitat de tot plegat…no hi ha paraules.

No hi ha paraules més enllà de sentir-nos forts, pensar, reflexionar i prendre decisions de futur, amb cap fred, perquè que ens hagin deixat sense paraules no vol dir que no tinguem molt i molt clar que volem una societat igualitària, lliure, democràtica, amb drets, i que puguem anar pel carrer sense por.

Related Posts

la responsabilitat en l’organització

Fa uns dies, vaig requerir els serveis d’una gran institució privada del nostre país. Vaig anar-hi per la recomanació dels seus bons professionals i per les seves capacitats tècniques. Ara bé, la resposta de l’entorn de gestió administrativa que fa suport a l’equip professional va ser molt millorable. Quan requereixes suport jurídic, mèdic, econòmic, gestor, […]

Read More

Bons propòsits postestiu!

La tornada de l’estiu, com l’inici de l’any, sempre és un bon moment per a fer bons propòsits. Per a encarar els reptes que vols, per a començar després de la bogeria de juliols i desembres quan sembla que el món s’acabi. Reptes d’esports, d’aprenentatges, d’actitud, de tasques domèstiques…i fins i tot de prendre’s la […]

Read More

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Al dia!